Virus Informàtics

Aquesta es una activitat feta a les sesions de les classes d'informàtica, que consistia en fer un cartell a Glogster.edu, on explicàvem alguns dels tipus de virus informàtics mitjançant unes explicacions de cada virus, i un video explicatiu.

- Què és internet?


"Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets."


Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Internet


"Internet es un conjunto de redes, redes de ordenadores y equipos físicamente unidos mediante cables que conectan puntos de todo el mundo."


Font: http://www.angelfire.com/ak5/internet0/


"Internet es una red de redes que permite la interconexión descentralizada de computadoras a través de un conjunto de protocolos denominado TCP/IP."


Font: http://definicion.de/internet/




- Orígens

La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET.

Tècnicament el naixement d'internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l'Internet

- Què es necessita per a connectar-se 


Per a tenir accés a Internet d’un ordinadors personal es necessari tenir diferents elements imprescindibles a part de la mateixa computadora.




Mòdem.


El mòdem es un dispositiu, on el seu derive de les paraules Modulator i Demodulator (modulador i desmodulador), que mitjançant els protocols PPP (Protocòl Punt a Punt) i SLIP (Protocòl d’Internet per a Linies Serie) realitze la conexió amb el proveedor d’accés a traves de a linia de telefon.


Proveedor d’acces a Internet.


Els proveedors d’acces son els ordinadors que estan conectats a Internet i que ens permeten l’acces a ell . Per a poder utilitzar el seu servei, tenim que suscriure’ns a un d’ells i pagar una quota, amb el que rebrem a més de l’acces, un nom d’usuari i una clau que ens identifique.


Protocols de comunicacions.
Serà necessari que el nostre sistema operatiu tinga carregats els controladors per als protocols PPP o SLIP, encarregats pels modems per a establir conexions amb el proveedor. Es deu incorporar el TCP/IP per a poder comunicar-se amb el llenguatge de la Red.


Programes d’usuari.


Aquests son navegadors webs, programes de correu electrònic, de noticies, telnet, etc., que ens permeten interpretar adequadament les dades rebudes vía mòdem.
Així, ordinadors molt diferents poden accedir a la Red sense cap restricció, no obstant es preferible contar amb un equip el més potent possible i dotat amb elements multimitja.
La necessitat de software es redueix als programes d’usuari de que l’ordinador deu dispondre per a que les dades que li son transmeses, i que es capaç de rebre mitjançant el mode i la linea telefònica, es converteixen en informació útil per a l’usuari. Si es desitja consultar pàgines web es deu instal·lar un programa que les mostre i ens permeteixca navegar per ells, utilitzar els seus enllaços, visualitzar les seves imatges, etc., els programes de correu electrònic habiliten a la computadora en la gestió de missatges, permeteixen la seva recepció, consulta i enviament, amb possibilitats bàsiques i fonamentals, etc.


Interns.


Son targes que s’instal·len en l’interior de la carcasa de l’ordinador, en un slot d’expansió de la placa base, del qual prenen l’alimentació elèctrica i que també serveix per a la transmissió i recepció de dades. La seva gran ventaja es que, una vegad instal·lats, no necessiten alimentació externa ni molesten fora de l’ordinador.
Però no tots els usuaris disponen dels coneixements per a instal·lar-los.


Externs.


Es conecten a un dels ports serie de la part trasera de la carcasa de l’ordinador (com el ratolí), i prenen l’alimentació directament de la red elèctrica o del conector del teclat.
Els asltres dispositius hardware que també poden ser utils en les conexions son: Tarjeta de so, altaveus i micròfon.
Finalment el servei d’acces a Internet no es directe des del propi ordinador que s’estiga utilitzant. En canvi l’enviament d’un fax o la conexió de dos equips a través de les linies telefóniques si que es directe. Per a accedir a la Red es necessari contractar un proveedor.
Dels molts proveedors d’acces que existeixen en Espanya, aleshores de contractar els seus serveis tenim que tenir en compte els diferents preus de contrata:
Acces il·limitat en "tarifa plana", sense cap recarrec per superar un cert nombre d’hores de conexió.
Conter de correu electrònic, encara que la majoria dels proveedors ofereixen dos als seus usuaris.
Espai per a publicar pàgines web personals. Quasi tots els proveedors ofereixen més d’un Mb d’espai.
Disponibilitad d’acces a un servidor de noticies.


Font: http://www.alipso.com/monografias/historinter/

- Serveis que ofereix la xarxa

Les possibilitats que ofereix Internet son pràcticament il·limitades, no sols es possible l’intercanvi de dades, que poden ser de tot tipus, des de documents de text a programes, images, fitxers de so, video, etc., sino tamné ens permet prendre el control d’altres computadores a distància, posar-nos en contacte en temps real, es a dir, sense retard o amb retard, amb altres usuaris repartits pels cinc continents, realitzar búsquedes d’informació que necesitem o de usuaris de la Red, etc.

Les activitats que es poden efectuar son:

1. Consultar informació publicada.
2. Copiar fitxers des de la Red.
3. Enviar dades a altres usuaris o ordinadors.
4. Prendre el control d’ordinador remots.
5. Comunicar-se amb altres usuaris en temps real.
6. Realitzar transaccions comercials.

Font: http://www.alipso.com/monografias/historinter

- Estructura de la web 

Internet no es una red centralizada ni está regida por un solo organismo. Su estructura se parece a una tela de araña en la cual unas redes se conectan con otras.
No obstante hay una serie de organizaciones responsables de la adjudicación de recursos y el desarrollo de los protocolos necesarios para que Internet evolucione. Por ejemplo:

• La Internet Engineering Task Force (IETF) se encarga de redactar los protocolos usados en Internet.
• La Corporación de Internet para los y los Números Asignados (ICANN) es la autoridad que coordina la asignación de identificadores únicos en Internet, incluyendo nombres de dominio, direcciones IP, etc.

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Estructura_de_Internet





- Elements que componen la URL 


L'URL (de l'anglès, Uniform Resource Locator, «localitzador uniforme de recursos») és una cadena de caràcters que informa al navegador de:

• La màquina on és el recurs a què fa referència.
• El protocol que s'ha d'utilitzar per obtenir aquest recurs.
• La manera com el servidor web trobarà quin és el recurs.

El host identifica la màquina on està el recurs. Pot ser un nom simbòlic o DNS (www.wikipedia.org) o una adreça IP (192.12.34.11). El port és el número de port TCP del servidor, on es connectarà el navegador.


Exemples comuns d'utilització són:

• http://www.wikipedia.org
• ftp://ftp.debian.org

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Uniform_Resource_Locator

- Programes de navegació

Un navegador o navegador web (del inglés, web browser) es una aplicación que opera a través de Internet, interpretando la información de archivos y sitios web para que podamos ser capaces de leerla, (ya se encuentre ésta alojada en un servidor dentro de la World Wide Web o en un servidor local).


Exemples de navegadors:

     Internet Explorer

Mozilla Firefox

Google Chrome

Safari

Opera

Netscape

- La barra de navegació

Et permet canviar opcions en pàgines web i del cercador que estiguis utilitzant.

- Pràctica de navegació per diferents webs

www.wikipedia.com

www.youtube.com

www.hotmail.com

Aquestes fotografies son fetes per mi a Montserrat, a una excursió feta fa un temps amb l'escola, han sigut pujades a Photosnack i despres penjades al bloc d'informàtica.

Aquestes son unes activitats proposades a classe d'informàtica que tracten sobre el sistema operatiu Windows.
Han sigut pujades a partir d'un document word a isuu.com, i despres penjades al bloc d'informàtica.

Sistemes Operatius

Presentació feta a classe d'informàtica sobre els principals sistemes operatius (Windows, Mac, Linux), una vegada acabada la presentació, va ser pujada a Slideshare i despues al bloc d'informàtica.

Perifèrics

3. Esbrina què és la UCP. Enumera els elements que la componen i descriu quines funcions fa.



Unitat central de procés (UCP): s’encarrega del control de l’ordinador, 
processant instruccions per a això. Hi podem distingir:
— Unitat aritmeticològica (UAL): s’encarrega del processament de                  
dades i permet fer operacions simples, com ara suma, resta i desplaçament.
— Unitat de control (UC): s’encarrega de dur a terme el control, és a dir, 
de generar els senyals necessaris per activar els elements de l’ordinador 
en funció de les instruccions.
— Registres: memòria interna del processador que proporciona les dades 
a la unitat aritmeticològica i en la qual aquesta emmagatzema el resultat 
de les seves operacions.




4. Descobreix quins processadors s’estan 
instal·lant actualment en els ordinadors que es 
venen a les botigues d’informàtica.

Les dues marques mes conegudes i utilitzades son intel i AMD.


Intel:

Els principals productes d'Intel han estat, fins al moment:

• Intel 8085
• Intel 8086 : processador el conjunt d'instruccions del qual es va convertir en l'estàndard actual.
• Intel 286, 386 i 486: els models d'ordinadors personals més extesos
• Pentium, Pentium MMX i Pentium Pro: el màrketing arriba a la informàtica de consum
• Pentium II, Pentium III i Pentium 4: lluita aferrissada amb AMD
• Celeron: primers processadors de baix cost
• Xeon i Itanium: processadors específics per a servidors
• Core duo i Core 2 duo: l'entrada de l'usuari domèstic al món del multiprocés (Multi core)

AMD:

Els principals productes d'AMD són:

• L'Athlon
• Opteron 
• Turion 64 
• Sempron 
• Línies Duron de processadors compatibles de x86

5 Explica quina és la funció dels perifèrics i 
com els classificaries.



Els perifèrics permeten enviar i rebre informació del món exterior a l’ordinador 
i a la inversa.



•  Perifèrics d’entrada: són dispositius que permeten que l’usuari introdueixi informació a l’ordinador (les dades flueixen des del perifèric cap a 
l’ordinador). Alguns exemples de perifèrics d’entrada són: teclat, ratolí, escàner, micròfon o càmera digital.


Teclats: 

Teclat USB Conceptronic

Característiques:

Conexió: USB

Color: Plata i Negre

Alimentació: No

Reposacanell: No

Altres: Ergonómic

Teclat Wireless Logitech MK-250 for business

Característiques:

Inalambric.

 Duració aproximada de 15 messos de les piles.

 Duració de les tecles: 5.000.000 de cicles.

Conexió Inalambrica avanzada de 2,4 GHz.

Ratolins:

RATOLÍ GIGABYTE M6900 USB OPTICO GAME MOUSE 2.4GHz BLACK

Característiques:

Interface: USB
Tracking systemPrecise: Optical
Resolution: up to 3200dpi
FPS (Frame rate per second): 3600 frames per second
Maximum acceleration: 30g
Maximum speed: 65 inches / second

RATOLÍ USB/PS2 OPTICO CKP MO-4023 NEGRE

Característiques:

Sensor òptic d'alta resolució 1000 DPI per a una precisió incrementada
Disseny elegant amb forma ergonòmica, adequat per a usuaris destres iesquerrans
Coberta superior de cautxú per a un arrapament confortable. connector USB

•  Perifèrics de sortida: són dispositius que usa l’ordinador per mostrar els 
resultats a l’usuari (extreure la informació); és a dir, les dades fl ueixen des 
de l’ordinador cap a l’exterior. Alguns exemples de perifèrics de sortida són: 
monitor, impressora, plòter o altaveus.
•  Perifèrics d’entrada i sortida: compleixen les funcions d’enviar i rebre 
dades a l’ordinador, o des d’ell. Hi ha alguns perifèrics d’entrada i sortida 
que s’anomenen d’emmagatzematge (fi g. 1.7). Alguns exemples de perifèrics d’entrada/sortida són: mòdem, discos fl exibles, llapis de memòria 
USB, targeta de xarxa, targeta de so, etcètera.




6. Com es pot classificar el software? Quines 
diferències trobes entre els diferents grups?



Dins del software podem fer la classificació següent:
•  Software de sistema: aïlla en la mesura del possible els detalls específics de 
l’ordinador particular. Aquest grup de programes és constituït principalment 
per:
— Sistema operatiu: és la base software de qualsevol ordinador, permet 
treballar amb l’ordinador i s’hi instal·la la resta de tipus de software.
— Drivers o controladors de dispositius: programes que permeten que el 
sistema operatiu es comuniqui amb els perifèrics.
•  Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres 
programes (eines que ajuden un programador a escriure un software nou). 
Se solen conèixer amb el nom de llenguatges de programació i n’hi ha una 
multitud en l’actualitat (per exemple: Java, C##, C++, Pascal, Cobol, PHP, ASP, 
etcètera).
•  Software d’aplicació: programes que s’executen sobre el software de sistema i permeten que els usuaris facin tasques específiques (processadors de 
textos, bases de dades, fulls de càlcul, presentacions, Internet, compressors, 
programes educatius, finances, etcètera).