- Què és internet?
"Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets."
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Internet
"Internet es un conjunto de redes, redes de ordenadores y equipos físicamente unidos mediante cables que conectan puntos de todo el mundo."
Font: http://www.angelfire.com/ak5/internet0/
"Internet es una red de redes que permite la interconexión descentralizada de computadoras a través de un conjunto de protocolos denominado TCP/IP."
Font: http://definicion.de/internet/
- Orígens
La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET.
Tècnicament el naixement d'internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.
- Què es necessita per a connectar-se
Per a tenir accés a Internet d’un ordinadors personal es necessari tenir diferents elements imprescindibles a part de la mateixa computadora.
Mòdem.
El mòdem es un dispositiu, on el seu derive de les paraules Modulator i Demodulator (modulador i desmodulador), que mitjançant els protocols PPP (Protocòl Punt a Punt) i SLIP (Protocòl d’Internet per a Linies Serie) realitze la conexió amb el proveedor d’accés a traves de a linia de telefon.
Proveedor d’acces a Internet.
Els proveedors d’acces son els ordinadors que estan conectats a Internet i que ens permeten l’acces a ell . Per a poder utilitzar el seu servei, tenim que suscriure’ns a un d’ells i pagar una quota, amb el que rebrem a més de l’acces, un nom d’usuari i una clau que ens identifique.
Protocols de comunicacions.
Serà necessari que el nostre sistema operatiu tinga carregats els controladors per als protocols PPP o SLIP, encarregats pels modems per a establir conexions amb el proveedor. Es deu incorporar el TCP/IP per a poder comunicar-se amb el llenguatge de la Red.
Programes d’usuari.
Aquests son navegadors webs, programes de correu electrònic, de noticies, telnet, etc., que ens permeten interpretar adequadament les dades rebudes vía mòdem.
Així, ordinadors molt diferents poden accedir a la Red sense cap restricció, no obstant es preferible contar amb un equip el més potent possible i dotat amb elements multimitja.
La necessitat de software es redueix als programes d’usuari de que l’ordinador deu dispondre per a que les dades que li son transmeses, i que es capaç de rebre mitjançant el mode i la linea telefònica, es converteixen en informació útil per a l’usuari. Si es desitja consultar pàgines web es deu instal·lar un programa que les mostre i ens permeteixca navegar per ells, utilitzar els seus enllaços, visualitzar les seves imatges, etc., els programes de correu electrònic habiliten a la computadora en la gestió de missatges, permeteixen la seva recepció, consulta i enviament, amb possibilitats bàsiques i fonamentals, etc.
Interns.
Son targes que s’instal·len en l’interior de la carcasa de l’ordinador, en un slot d’expansió de la placa base, del qual prenen l’alimentació elèctrica i que també serveix per a la transmissió i recepció de dades. La seva gran ventaja es que, una vegad instal·lats, no necessiten alimentació externa ni molesten fora de l’ordinador.
Però no tots els usuaris disponen dels coneixements per a instal·lar-los.
Externs.
Es conecten a un dels ports serie de la part trasera de la carcasa de l’ordinador (com el ratolí), i prenen l’alimentació directament de la red elèctrica o del conector del teclat.
Els asltres dispositius hardware que també poden ser utils en les conexions son: Tarjeta de so, altaveus i micròfon.
Finalment el servei d’acces a Internet no es directe des del propi ordinador que s’estiga utilitzant. En canvi l’enviament d’un fax o la conexió de dos equips a través de les linies telefóniques si que es directe. Per a accedir a la Red es necessari contractar un proveedor.
Dels molts proveedors d’acces que existeixen en Espanya, aleshores de contractar els seus serveis tenim que tenir en compte els diferents preus de contrata:
Acces il·limitat en "tarifa plana", sense cap recarrec per superar un cert nombre d’hores de conexió.
Conter de correu electrònic, encara que la majoria dels proveedors ofereixen dos als seus usuaris.
Espai per a publicar pàgines web personals. Quasi tots els proveedors ofereixen més d’un Mb d’espai.
Disponibilitad d’acces a un servidor de noticies.
Font: http://www.alipso.com/monografias/historinter/
- Serveis que ofereix la xarxa
Les possibilitats que ofereix Internet son pràcticament il·limitades, no sols es possible l’intercanvi de dades, que poden ser de tot tipus, des de documents de text a programes, images, fitxers de so, video, etc., sino tamné ens permet prendre el control d’altres computadores a distància, posar-nos en contacte en temps real, es a dir, sense retard o amb retard, amb altres usuaris repartits pels cinc continents, realitzar búsquedes d’informació que necesitem o de usuaris de la Red, etc.
Les activitats que es poden efectuar son:
- Consultar informació publicada.
- Copiar fitxers des de la Red.
- Enviar dades a altres usuaris o ordinadors.
- Prendre el control d’ordinador remots.
- Comunicar-se amb altres usuaris en temps real.
- Realitzar transaccions comercials.
- Estructura de la web
No obstante hay una serie de organizaciones responsables de la adjudicación de recursos y el desarrollo de los protocolos necesarios para que Internet evolucione. Por ejemplo:
- La Internet Engineering Task Force (IETF) se encarga de redactar los protocolos usados en Internet.
- La Corporación de Internet para los y los Números Asignados (ICANN) es la autoridad que coordina la asignación de identificadores únicos en Internet, incluyendo nombres de dominio, direcciones IP, etc.
Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Estructura_de_Internet
- Elements que componen la URL
L'URL (de l'anglès, Uniform Resource Locator, «localitzador uniforme de recursos») és una cadena de caràcters que informa al navegador de:
- La màquina on és el recurs a què fa referència.
- El protocol que s'ha d'utilitzar per obtenir aquest recurs.
- La manera com el servidor web trobarà quin és el recurs.
El host identifica la màquina on està el recurs. Pot ser un nom simbòlic o DNS (www.wikipedia.org) o una adreça IP (192.12.34.11). El port és el número de port TCP del servidor, on es connectarà el navegador.
Exemples comuns d'utilització són:
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Uniform_Resource_Locator
Un navegador o navegador web (del inglés, web browser) es una aplicación que opera a través de Internet, interpretando la información de archivos y sitios web para que podamos ser capaces de leerla, (ya se encuentre ésta alojada en un servidor dentro de la World Wide Web o en un servidor local).
Exemples de navegadors:
Internet Explorer
Mozilla Firefox
Google Chrome
Safari
Opera
Netscape
Et permet canviar opcions en pàgines web i del cercador que estiguis utilitzant.
- Pràctica de navegació per diferents webs
